Aquesta secci� cont� informaci� sobre el maquinari que necessiteu per a comen�ar amb Debian. Tamb� trobareu enlla�os amb m�s informaci� a sobre del maquinari suportat per GNU/Linux.
Debian no imposa requeriments de maquinari m�s enll� que els del mateix nucli
Linux i el conjunt d'eines de GNU. En tot cas, qualsevol arquitectura o
plataforma a la que s'hagi portat el nucli Linux, la libc, el gcc,
etc. i que tingui un port de Debian, podr� executar Debian. Si us plau aneu a
les p�gines dels ports en http://www.debian.org/ports/i386/
per a m�s detalls de l'arquitectura i386 i de com ha estat testada amb Debian.
M�s que intentar descriure les diferents configuracions de maquinari suportades per Intel x86, aquesta secci� contindr� informaci� general i refer�ncies d'on trobar informaci� addicional.
Debian 3.0 suporta les once principals arquitectures i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com a "sabors".
Arquitectura | Nomenclatura de Debian / Sabor
---------------------+--------------------------------
Intel basats en x86 | i386
| - vanilla
| - idepci
| - compact
| - bf2.4 (experimental)
|
Motorola 680x0: | m68k
- Atari | - atari
- Amiga | - amiga
- 68k Macintosh | - mac
- VME | - bvme6000
| - mvme147
| - mvme16x
|
DEC Alpha | alpha
| - generic
| - jensen
| - nautilus
|
Sun SPARC | sparc
| - sun4cdm
| - sun4u
|
ARM i StrongARM | arm
| - netwinder
| - riscpc
| - shark
| - lart
|
IBM/Motorola PowerPC | powerpc
- CHRP | - chrp
- PowerMac | - powermac, new-powermac
- PReP | - prep
- APUS | - apus
|
HP PA-RISC | hppa
- PA-RISC 1.1 | - 32
- PA-RISC 2.0 | - 64
|
Intel basats en ia64 | ia64
|
MIPS (big endian) | mips
- SGI Indy/I2 | - r4k-ip22
|
MIPS (little endian) | mipsel
- DEC Decstation | - r4k-kn04
| - r3k-kn02
|
IBM S/390 | s390
| - tape
| - vmrdr
|
---------------------+----------------------------
Aquest document cobreix la instal�laci� per a l'arquitectura i386.
Per a veure la informaci� de qualsevol de les altres arquitectures suportades
per Debian mireu les p�gines de Debian-Ports (P�gines
espec�fiques de les arquitectures).
Informaci� m�s completa referent als perif�rics suportats podeu trobar-la en el
Linux Hardware
Compatibility HOWTO. Aquesta secci� simplement n'exposa els b�sics.
Gaireb� tots els processadors basats en x86 estan suportats; aquests tamb� inclouen als processadors de AMD i Cyrix. Tamb� estan suportats els nous processadors com el Athlon i el K6-2 o K6-3, respectivamnet. En canvi, Linux no funcionar� en processadors 286 o anteriors.
El bus del sistema forma part de la placa base la qual permet la comunicaci� entre la CPU, els perif�rics i els dispositius d'emmagetzamament. El vostre ordinador usa un bus del tipus ISA, EISA, PCI, l'arquitectura Microchannel (MCA, usada en la l�nia IBM PS/2) o VESA Local Bus (VLB, tamb� anomenada bus VL).
Segurament en la terminal de la vostra consola estareu usant una interf�cie compatible VGA. Gaireb� totes les targetes modernes s�n compatibles amb MGA. Antics est�ndards com a CGA, MDA o HGA tamb� tindrien que funcionar, sempre que no necessiteu suport X11. Noteu que X11 no ser� usat durant el proc�s d'instal�laci� descrit per aquest document.
El suport Debian per a interf�cies gr�fiques ser� determinat pel suport trobat
en el conjunt del sistema X11 en les XFree86. Les noves ranures d'espansi�
(slots) de v�deo AGP actualment s�n una modificaci� de l'especificaci� PCI i
moltes targetes AGP funcionen sota XFree86. Detalls sobre els busos gr�fics
suportats, targetes, monitors i punters podeu trovar-los en http://www.xfree86.org/. Debian 3.0
ve amb la revisi� X11 4.1.0.
Els port�tils tamb� estan suportats. Sovint aquests tenen especificacions o
maquinari propietari. Per a veure si el vostre port�til funcionar� o no amb
GNU/Linux, mireu les Linux Laptop
pages (p�gines de port�tils Linux).
El suport multiprocessador (multi-processor) — tamb� anomenat "multiprocessament sim�tric" (symmetric multi-processing) o SMP — est� suportat per aquesta arquitectura. De tota manera l'est�ndard Debian 3.0 de la imatge del nucli no suporta SMP. Aix� no hauria d'impedir la instal�laci�, donat que aquest est�ndard, sense SMP hauria de poder arrencar aquests sistemes; el nucli simplement sols usar� la primera CPU.
Per a aprofitar l'avantatge dels m�ltiples processadors, tindreu que substituir el nucli est�ndard de Debian. Podeu trobar una discussi� de com fer aix� en; Compilaci� d'un nou nucli, Secci� 9.6. En aquest moment (versi� del nucli 2.2.20) la manera d'habilitar el SMP �s seleccionant "symmetric multi-processing" (multiprocessament sim�tric) en la secci� "General" de la configuraci� del nucli.
En molts casos, tindreu que fer la primera arrencada des de disquets, usant el disquet de rescat. Generalment, tot el que necessitareu ser� una unitat de disquet de 3.5 polsades d'alta densitat (high-density 1440 k). Tamb� prove�m d'imatges per a disquets de 5.25 polsades d'alta densitat (Double-density 1200 k).
La instal�laci� des de CD-ROM est� suportada per algunes arquitectures. En m�quines amb suport d'arrencada des de CD-ROM, haur�eu de ser capa�os de fer una completa floppy-less instal�laci�. Fins i tot si el vostre sistema no suporta l'arrencada des de CD-ROM, podreu usar-los conjuntament amb d'altres t�cniques per a instal�lar el vostre sistema, una vegada que hagueu iniciat l'arrencada amb un altre m�tode; feu un cop d'ull a Arrencant des d'un CD-ROM, Secci� 5.2.
Tant els CD-ROM SCSI com els IDE/ATAPI estan suportats. Afegint-hi el suport
de totes les interf�cies de CD no est�ndards suportades per Linux (com els
controladors Mitsumi i Matsushita). Tot i aix�, aquests models requereixen de
par�metres especials d'arrencada o d'altres ajustaments per a fer que
funcionin. El Linux
CD-ROM HOWTO cont� informaci� en profunditat sobre l'us dels CD-ROM
amb Linux.
Instal�lar des de discs locals es una altra opci� per a moltes arquitectures.
Tamb� podeu iniciar l'arrencada del vostre sistema sobre la xarxa. Instal�lar sense disc, iniciant l'arrencada des de la xarxa i muntant mitjan�ant NFS tots els sistemes de fitxers locals, �s l'altre opci� -- probablement necessitareu un m�nim de 16MB de RAM per a aquesta opci�. Despr�s de que el nucli del sistema operatiu estigui instal�lat, podreu instal�lar la resta del vostre sistema mitjan�ant qualsevol altre connexi� a la xarxa (inclo�nt-hi PPP despr�s d'instal�lar el sistema base), via FTP, HTTP o NFS.
Els discs d'arrencada Debian contenen un nucli construit per a maximitzar el nombre de sistemes en els que pugui funcionar. Desafortunadament, aix� fa al nucli m�s gran, amb una gran quantitat de controladors que mai seran usats per la vostra m�quina (doneu un cop d'ull a Compilaci� d'un nou nucli, Secci� 9.6 per a saber com construir el vostre propi nucli). Tot i aix�, �s desitjable suportar el m�s ampli rang de dispositius possible per a assegurar-se de que podreu instal�lar en la major diversitat de maquinari possible.
Generalment, el sistema d'instal�laci� Debian inclou suport per a disquets, unitats IDE, disquets IDE, dispositius IDE de port paral�lel, controladores i unitats SCSI. Els sistemes de fitxers suportats inclouen al MINIX, FAT, extensions Win-32 de FAT (VFAT), entre d'altres (noteu que el NTFS no est� suportat pel sistema d'instal�laci�; podreu afegir-lo m�s tard, tal i com es descriu en Compilaci� d'un nou nucli, Secci� 9.6).
Les interf�cies de disc que emulen la interf�cie de disc dur "AT" que
sovint s'anomenen MFM, RLL, IDE o ATA, estan suportades. Les antigues
controladores de disc dur de 8 bits usades en els ordinadors IBM XT sols estan
suportades com a m�duls. Les controladores de disc SCSI de molts fabricants
diferents tamb� estan suportades. Mireu el Linux Hardware
Compatibility HOWTO per a m�s detalls.
Els no suportats s�n algunes unitats IDE SCSI i controladores SCSI , inclo�nt-hi
Com a m�nim haureu de tindre 12MB de mem�ria i 110MB d'espai al disc dur. Per a un sistema m�nim basat en consola (tots els paquets est�ndard), es requeriran 250MB. Si voleu instal�lar una quantitat raonable de programari, inclo�nt-hi el sistema X Window i alguns programes i llibreries de desenvolupament, necessitareu 400MB com a m�nim. Per a una instal�laci� m�s o menys completa, necessitareu al voltant dels 800MB. Per a instal�lar tot el disponible en Debian, probablement necessitareu al voltant d'uns 2 GB. Actualment instal�lar-ho tot no t� sentit, donat que molts paquets tenen conflictes amb d'altres.
Algunes targetes d'interf�cie de xarxa (NIC) no estan suportades per la majoria
dels discs d'instal�laci� Debian, com les targetes i protocols; AX.25, 3Com
EtherLink Plus (3c505) i EtherLink16 (3c507); NI5210; NE2100 gen�riques; NI6510
i NI16510 EtherBlaster; SEEQ 8005; Schneider & targetes Koch G16; Ansel
Communications EISA 3200; targetes basades en Winbond-840 (p.e: Realtek-100A),
alguna de les noves targetes basades en Tulip i la targeta de xarxa encastada
Zenith Z-Note. Aquestes s�n les targetes de xarxa suportades pel sabor
"bf2.4": targetes basades en Winbond-840, les noves targetes basades
en Tulip, les National Semiconductor s�ries DP8381x/DP8382x i la Sundance ST201
"Alta". Les targetes de xarxa Microchannel (MCA) no estan suportades
pel sistema d'instal�laci� est�ndard, per� mireu el Linux en MCA
per a algunes intruccions (antigues) i l'arxiu de discussions Linux
MCA. Les xarxes FDDI tampoc no estan suportades pels discs
d'instal�laci�, tant les targetes com els protocols. Podeu crear-vos un nucli
personalitzat que les suporti i substituir el que usa el instal�lador (mireu Reempla�ant el
nucli del disquet de rescat, Secci� 10.3).
Pel que fa a la RDSI (en angl�s ISDN), el protocol D-channel per a les (antigues) German 1TR6 no est� suportat; les targetes Spellcaster BRI ISDN tampoc estan suportades pels disquets d'arrencada.
Els dispositius de so tampoc estan suportats per defecte. Per� tal i com s'ha mencionat anteriorment: si desitgeu usar el vostre propi nucli si us plau mireu-vos; Compilaci� d'un nou nucli, Secci� 9.6 per a m�s informaci�.
Linux suporta una llarga varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins,
impresores, esc�ners, dispositius PCMCIA i USB. Tot i aix�, molts d'aquests
dispositius no s�n requerits per a instal�lar el sistema. Els teclats USB
poden requerin d'una configuraci� addicional (mireu Teclats USB, Secci�
3.7.3.4). Aquesta secci� cont� informaci� a sobre dels perif�rics
espec�fics no suportats pel sistema d'instal�laci�, encara que poden
estar suportats per Linux. Un altre cop, mireu en el Linux Hardware
Compatibility HOWTO per a determinar si el vostre maquinari
espec�fic est� suportat per Linux.
El maquinari USB est� suportat pel sabor "bf2.4". Si us trobeu amb que no podeu usar alguns dispositius USB, posteriorment podreu actualitzar el nucli 2.4.x.
Noteu que els nuclis existents no suporten els ports s�rie numerats per sobre
de quatre (/dev/ttyS3). Tindreu que usar qualsevol dels altres
disponibles o sin� contruir-vos un nucli propi (mireu; Reempla�ant el
nucli del disquet de rescat, Secci� 10.3).
Ja hi han venedors que distribueixen els seus sistemes amb Debian o alguna
altra distribuci� de GNU/Linux preinstal�lada. Potser tindreu que pagar m�s
per aquest privilegi, per� el fer-ho aix� us assegurar� que aquest maquinari
est� completament suportat per GNU/Linux. Si teniu que comprar una m�quina amb
Windows inclos, llegiu-ne atentament la llic�ncia que ve amb el Windows; teniu
la posibilitat de rebutjar la llic�ncia i obtindre el descompte del seu
venedor. Mireu http://www.linuxmall.com/refund/
per a completar detalls .
Tant si compreu un sistema amb Linux preinstal�lat com sin� o fins i tot un sistema usat, �s important comprovar que el seu maquinari est� suportat pel nucli Linux. Cerqueu el vostre maquinari en la llista de components citada anteriorment. Feu saber al vostre venedor que esteu comprant per a un sistema Linux. Doneu suport als venedors que es mostrin amables amb el maquinari Linux.
Alguns fabricants de maquinari simplement no diuen com escriure controladors pel seu maquinari. D'altres no permeten l'acces a la documentaci� sense un acord de no divulgaci� que eviti que alliverem el codi font en Linux.
Donat a que no ens han concedit l'acces a la documentaci� d'aquests dispositius, simplement no funcionaran sota Linux. Podeu ajudar demanant als fabricants d'aquest maquinari que alliberin la documentaci�. Si una gran quantitat de gent pregunta, llavors aquests s'adonaran de que la comunitat del programari lliure �s un mercat important.
Actualment hi ha una tend�ncia preocupant en la profileraci� de maquinari espec�fic per a Windows com m�dems i impresores. En molts casos s�n especialment disenyats per a operar amb el sistema operatiu Microsoft Windows anomenant-se "WinModem" o "Made especially for Windows-based computers" (fet especialment per a ordinadors basats en Windows). Aix� generalment es fa treient els processadors encastats del maquinari i passant la seva feina a un controlador de Windows que s'executa a sobre del processador del vostre ordinador (CPU). Aquesta estrat�gia fa al maquinari m�s barat, per� l'estalvi no repercuteix en l'usuari i encara menys donat que aquest maquinari pot ser fins i tot m�s car que els dispositius equivalents que conserven la seva intel�lig�ncia encastada.
Tindr�eu que evitar el maquinari espec�fic per a Windows per dos motius. El primer seria que els fabricants generalment no deixen les fonts per a escriure els controladors per a Linux. Generalment, la interf�cie del maquinari i del programari �s propiet�ria i la documentaci� no est� disponible sense un acord de no dibulgaci�, si es que aquesta est� disponible. Aix� imposibilita el seu us pel programari lliure, donat que aquest revela sistem�ticament el codi font dels seus programes. El segon motiu seria que quan a dispositius com aquests s'els hi eliminen els processadors encastats, el sistema operatiu ha d'executar la feina d'aquests, sovint amb prioritat de temps real i llavors la CPU no est� disponible per a executar els vostres programes doncs t� que portar aquests dispositius. Donat que l'usuari tipic de Windows no multi-processa tant intensivament com un usuari de Linux els fabricants confien en que l'usuari de Windows simplement no noti la c�rrega que aquest maquinari imposa a la seva CPU. Tot i aix�, qualsevol sistema operatiu multiproc�s, incl�s Windows 95 o NT, pateixen el degradament de les seves funcionalitats quan els fabricants fan grans estalvis amb la capacitat del processament encastat en aquest maquinari.
Podeu ajudar amb aquesta situaci� alentant als fabricants per a alliberar la
documentaci� i d'altres recursos necessaris per a programar aquest maquinari,
per� la millor estrat�gia �s simplement evitar aquest tipus de maquinari fins
que es llisti com a funcional en el Linux Hardware
Compatibility HOWTO.
Si pregunteu per RAM amb paritat (Parity RAM) en la vostra botiga d'inform�tica, probablement aconseguireu m�duls de mem�ria amb paritat virtual en comptes d'uns amb paritat real. Els SIMM amb paritat virtual sovint es poden distingir (no sempre) sols perque tenen un xip m�s que un SIMM equivalent sense paritat i per que el xip extra �s m�s petit que els altres. Els SIMM amb paritat virtual funcionen exactament igual que els de mem�ria sense paritat. Excepte en que no poden dir quan hi ha hagut un error en un �nic bit de la RAM el que si fan els SIMM amb paritat real implementant la paritat en la placa base. No pagueu mai m�s per un SIMM amb paritat virtual que un sense paritat. En canvi podeu esperar pagar una mica m�s per un SIMM amb paritat real, donat que en realitat estareu comprant una mica m�s de mem�ria per cada 8 bits.
Si desitgeu una completa informaci� de les caracter�stiques de la RAM en
l'arquitectura Intel x86 i sobre quina RAM �s millor comprar, mireu-vos la
PC Hardware
FAQ.
Instal�laci� de Debian GNU/Linux 3.0 per a Intel x86
versi� 3.0.23, 15 May, 2002