Aquesta secci� cont� informaci� sobre el maquinari que necessiteu per a comen�ar amb Debian. Tamb� trobareu enlla�os amb m�s informaci� a sobre del maquinari suportat per GNU/Linux.
Debian no imposa requeriments de maquinari m�s enll� que els del mateix nucli
Linux i el conjunt d'eines de GNU. En tot cas, qualsevol arquitectura o
plataforma a la que s'hagi portat el nucli Linux, la libc, el gcc,
etc. i que tingui un port de Debian, podr� executar Debian. Si us plau aneu a
les p�gines dels ports en http://www.debian.org/ports/m68k/
per a m�s detalls de l'arquitectura m68k i de com ha estat testada amb Debian.
M�s que intentar descriure les diferents configuracions de maquinari suportades per Motorola 680x0, aquesta secci� contindr� informaci� general i refer�ncies d'on trobar informaci� addicional.
Debian 3.0 suporta les once principals arquitectures i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com a "sabors".
Arquitectura | Nomenclatura de Debian / Sabor
---------------------+--------------------------------
Intel basats en x86 | i386
| - vanilla
| - idepci
| - compact
| - bf2.4 (experimental)
|
Motorola 680x0: | m68k
- Atari | - atari
- Amiga | - amiga
- 68k Macintosh | - mac
- VME | - bvme6000
| - mvme147
| - mvme16x
|
DEC Alpha | alpha
| - generic
| - jensen
| - nautilus
|
Sun SPARC | sparc
| - sun4cdm
| - sun4u
|
ARM i StrongARM | arm
| - netwinder
| - riscpc
| - shark
| - lart
|
IBM/Motorola PowerPC | powerpc
- CHRP | - chrp
- PowerMac | - powermac, new-powermac
- PReP | - prep
- APUS | - apus
|
HP PA-RISC | hppa
- PA-RISC 1.1 | - 32
- PA-RISC 2.0 | - 64
|
Intel basats en ia64 | ia64
|
MIPS (big endian) | mips
- SGI Indy/I2 | - r4k-ip22
|
MIPS (little endian) | mipsel
- DEC Decstation | - r4k-kn04
| - r3k-kn02
|
IBM S/390 | s390
| - tape
| - vmrdr
|
---------------------+----------------------------
Aquest document cobreix la instal�laci� per a l'arquitectura m68k.
Per a veure la informaci� de qualsevol de les altres arquitectures suportades
per Debian mireu les p�gines de Debian-Ports (P�gines
espec�fiques de les arquitectures).
Per a una completa informaci� referent al suport dels sistemes basats en M68000
(m68k) podreu trobar-la en la Linux/m68k FAQ.
Aquesta secci� simplement us n'exposar� el m�s b�sic.
El port de Linux a l'arquitectura m68k funciona en qualsevol 680x0 amb una PMMU
(Paged Memory Management Unit -unitat de gesti� del paginament de la mem�ria-)
i una FPU (floating-point unit -unitat de punt flotant-). Aix� inclou als
processadors 68020 amb una 68851 PMMU externa, el 68030 i superiors, i exclo�nt
a la l�nia "EC" de processadors 680x0. Mireu la Linux/m68k FAQ per a
m�s detalls.
Aqu� teniu els quatre principals sabors de m68k suportats: m�quines
Amiga, Atari, Macintosh i VME. Amiga i Atari foren els dos primers sistemes
als que Linux fou portat; encara continuen sent els dos ports m�s ben suportats
per Debian. La l�nia Macintosh t� un suport incomplet, tant per Debian com pel
nucli Linux; mireu l'estat del projecte Linux m68k per a Macintosh pel
maquinari suportat. Les plaques simples BVM i Motorola en ordinadors VMEbus
s�n les de m�s recent addicci� a la llista de m�quines suportades per Debian.
Ports a d'altres arquitectures m68k, com l'arquitectura Sun3 i la NeXT black
box, estan en cam� per� encara no estan suportades per Debian.
El suport Debian per a interf�cies gr�fiques ser� determinat pel suport trobat
en el conjunt del sistema X11 en les XFree86. Les noves ranures d'espansi�
(slots) de v�deo AGP actualment s�n una modificaci� de l'especificaci� PCI i
moltes targetes AGP funcionen sota XFree86. Detalls sobre els busos gr�fics
suportats, targetes, monitors i punters podeu trovar-los en http://www.xfree86.org/. Debian 3.0
ve amb la revisi� X11 4.1.0.
En molts casos, tindreu que fer la primera arrencada des de disquets, usant el disquet de rescat. Generalment, tot el que necessitareu ser� una unitat de disquet de 3.5 polsades d'alta densitat (high-density 1440 k). Tamb� estan disponibles les imatges d'instal�laci� per a disquets d'instal�laci� d'alta densitat (low-density 720 k) dels Atari.
La instal�laci� des de CD-ROM est� suportada per algunes arquitectures. En m�quines amb suport d'arrencada des de CD-ROM, haur�eu de ser capa�os de fer una completa floppy-less instal�laci�. Fins i tot si el vostre sistema no suporta l'arrencada des de CD-ROM, podreu usar-los conjuntament amb d'altres t�cniques per a instal�lar el vostre sistema, una vegada que hagueu iniciat l'arrencada amb un altre m�tode; feu un cop d'ull a Arrencant des d'un CD-ROM, Secci� 5.2.
Instal�lar des de discs locals es una altra opci� per a moltes arquitectures. De fet la instal�laci� des del vostre disc local �s la t�cnica preferida per a moltes m�quines m68k.
Tamb� podeu iniciar l'arrencada del vostre sistema sobre la xarxa. Instal�lar sense disc, iniciant l'arrencada des de la xarxa i muntant mitjan�ant NFS tots els sistemes de fitxers locals, �s l'altre opci� -- probablement necessitareu un m�nim de 16MB de RAM per a aquesta opci�. Despr�s de que el nucli del sistema operatiu estigui instal�lat, podreu instal�lar la resta del vostre sistema mitjan�ant qualsevol altre connexi� a la xarxa (inclo�nt-hi PPP despr�s d'instal�lar el sistema base), via FTP, HTTP o NFS.
Els discs d'arrencada Debian contenen un nucli construit per a maximitzar el nombre de sistemes en els que pugui funcionar. Desafortunadament, aix� fa al nucli m�s gran, amb una gran quantitat de controladors que mai seran usats per la vostra m�quina (doneu un cop d'ull a Compilaci� d'un nou nucli, Secci� 9.5 per a saber com construir el vostre propi nucli). Tot i aix�, �s desitjable suportar el m�s ampli rang de dispositius possible per a assegurar-se de que podreu instal�lar en la major diversitat de maquinari possible.
La majoria dels millors sistemes d'emmagatzematge suportats pel nucli Linux estan suportats pel sistema d'instal�laci� Debian. Noteu que actualment el nucli Linux no suporta disquets en els Macintosh i el sistema d'instal�laci� no suporta els disquets per als Amiga. Tamb� es suporten en els Atari els sistemes Macintosh HFS i AFFS com a m�duls. Els Mac suporten el sistema de fitxers Atari (FAT). Els Amiga suporten el sistema de fitxers FAT i HFS com a m�dul.
Com a m�nim haureu de tindre 12MB de mem�ria i 110MB d'espai al disc dur. Per a un sistema m�nim basat en consola (tots els paquets est�ndard), es requeriran 250MB. Si voleu instal�lar una quantitat raonable de programari, inclo�nt-hi el sistema X Window i alguns programes i llibreries de desenvolupament, necessitareu 400MB com a m�nim. Per a una instal�laci� m�s o menys completa, necessitareu al voltant dels 800MB. Per a instal�lar tot el disponible en Debian, probablement necessitareu al voltant d'uns 2 GB. Actualment instal�lar-ho tot no t� sentit, donat que molts paquets tenen conflictes amb d'altres.
En el Amiga la mida de la FastRAM �s rellevant per a als requeriments totals de
mem�ria. A m�s, usar una targeta Zorro amb 16 bits de RAM no est� suportat;
necessitareu 32 bits de RAM. El programa amiboot pot usar-se per
a deshabilitar 16 bits de RAM; mireu la Linux/m68k FAQ. Els
nuclis m�s recents haurien de deshabilitar 16 bits de RAM autom�ticament.
En els Atari Linux s'usen les dues RAM; la ST-RAM i la Fast RAM (TT-RAM). Alguns usuaris han reportat problemes executant nuclis itself en Fast RAM, pel que el dbootstrap dels Atari carrega el nucli en ST-RAM. El requeriment m�nim de mem�ria per a ST-RAM �s de 2 MB.
En els Macintosh heu de ser precagut, en m�quines amb la RAM basada en v�deo (RBV). El segment RAM en l'adre�a f�sica 0 �s usat com a mem�ria de pantalla, deixant la posici� de c�rrega per defecte del nucli no disponible. El segment de la RAM alternatiu usat pel nucli i el disc RAM han de ser com a m�nim de 4 MB.
AJUDAM: encara �s cert?
Qualsevol targeta d'interf�cie per a xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux
tamb� hauria d'estar-ho pels disquets d'arrencada. Potser necessitareu
carregar el vostre controlador per a la xarxa com a m�dul. Altra vegada, mireu
la Linux/m68k
FAQ per a completar detalls.
Linux suporta una llarga varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impresores, esc�ners, dispositius PCMCIA i USB. Tot i aix�, molts d'aquests dispositius no s�n requerits per a instal�lar el sistema. Aquesta secci� cont� informaci� a sobre dels perif�rics espec�fics no suportats pel sistema d'instal�laci�, encara que poden estar suportats per Linux.
Ja hi han venedors que distribueixen els seus sistemes amb Debian o alguna altra distribuci� de GNU/Linux preinstal�lada. Potser tindreu que pagar m�s per aquest privilegi, per� el fer-ho aix� us assegurar� que aquest maquinari est� completament suportat per GNU/Linux. Desafortunadament, �s molt extrany trobar un venedor amb m�quines noves Motorola 680x0.
Tant si compreu un sistema amb Linux preinstal�lat com sin� o fins i tot un sistema usat, �s important comprovar que el seu maquinari est� suportat pel nucli Linux. Cerqueu el vostre maquinari en la llista de components citada anteriorment. Feu saber al vostre venedor que esteu comprant per a un sistema Linux. Doneu suport als venedors que es mostrin amables amb el maquinari Linux.
Alguns fabricants de maquinari simplement no diuen com escriure controladors pel seu maquinari. D'altres no permeten l'acces a la documentaci� sense un acord de no divulgaci� que eviti que alliverem el codi font en Linux. Un altre exemple seria el maquinari propietari en l'antiga l�nia de Macintosh. De fet, mai s'han fet especificacions o documentaci� per al maquinari Macintosh, els m�s notables s�n el controlador ADB (usat pel ratol� i el teclat), el controlador del disquet i tota l'acceleraci� i manipulaci� CLUT del maquinari de v�deo (tot i que ara tenim un nou suport per a la manipulaci� CLUT en quasi tots els xips interns de v�deo). Aix� per sobre, aix� explica per que el port de Linux a Macintosh sempre va endarrerit respecte als altres ports.
Donat a que no ens han concedit l'acces a la documentaci� d'aquests dispositius, simplement no funcionaran sota Linux. Podeu ajudar demanant als fabricants d'aquest maquinari que alliberin la documentaci�. Si una gran quantitat de gent pregunta, llavors aquests s'adonaran de que la comunitat del programari lliure �s un mercat important.
Instal�laci� de Debian GNU/Linux 3.0 per a Motorola 680x0
versi� 3.0.23, 16 May, 2002