En l'est�ndard sparc el gestor d'arrencada s'anomena "silo". Est�
documentat en /usr/share/doc/silo/. SILO t� una
configuraci� semblant a LILO, amb algunes excepcions. Primer de
tot, SILO us permet arrencar qualsevol imatge del nucli trobada en
la vostra unitat, encara que aquestes no es llistin en
/etc/silo.conf. Aix� �s perque SILO actualment pot
llegir particions Linux. El fitxer /etc/silo.conf tamb� �s llegit
en temps d'arrencada, aix� que no �s necessari tornar a executar
silo despr�s d'instal�lar un nucli nou com passa amb
LILO. SILO tamb� pot llegir particions UFS, aix�
significa que pot arrencar particions SunOS/Solaris. Aix� �s �til si voleu
instal�lar GNU/Linux al costat d'una instal�laci� SunOS/Solaris.
Si esteu instal�lant des d'una estaci� sense disc dur, �bviament, arrencar des del disc local no �s una opci� raonable i aquesta passa us l'haureu de saltar. Podeu ajustar el OpenBoot per a arrencar per defecte des de la xarxa; mireu Seleccionant el dispositiu d'arrencada, Secci� 3.7.2.
Quan el vostre sistema arrenca per primera vegada per si mateix es el que els enginyers el�ctrics anomenen "la proba de foc". Si teniu qualsevol disquet en la vostra disquetera, treieu-lo. Seleccioneu l'opci� del men� ``Rearrencar el sistema''.
Si esteu arrencant directament a Debian i el sistema no s'inicia, useu el medi d'arrencada de la instal�laci� original (per exemple el disquet de rescat) o inseriu el disquet Custom Boot si en v�reu crear un i reinicieu el sistema. Si no useu el disquet Custom Boot, probablement necessiteu afegir alguns arguments d'arrencada. Si arrenqueu amb el disquet de rescat o alguna t�cnica semblant, necessitareu especificar rescue root=root, a on root ser� la vostra partici� arrel, com ara "/dev/sda1".
Debian tindria que arrencar i tindr�eu que veure els mateixos missatges que la primera vegada que v�reu iniciar el sistema d'instal�laci�, seguits d'alguns de nous.
Despr�s d'arrencar s'us faran unes preguntes per tal de completar la
configuraci� b�sica del sistema i llavors seleccionar els paquets addicionals
que vulgueu instal�lar. L'aplicaci� que us guiar� per aquest proc�s s'anomena
base-config. Si desitgeu tornar a executar el
base-config en qualsevol moment una vegada completada la
instal�laci�, feu-ho com a super-usuari executant base-config.
Primer s'us preguntar� per la vostra zona hor�ria. Despr�s haureu de seleccionar la configuraci� local GMT del vostre rellotge maquinari, primer seleccioneu una regi� i llabors una ciutat dintre d'aquella regi� de la mateixa zona hor�ria en la qual us trobeu. En el moment de fer la selecci� en aquesta llista, podeu escriure una sola lletra per a fer que la vostra selecci� comenci per aquesta.
Seguidament s'us preguntar� si voleu instal�lar les contrasenyes com a MD5. Aquest �s un m�tode d'intercanvi per a emmagatzemar contrasenyes en el vostre sistema �s m�s segur que el m�tode est�ndard (anomenat "crypt").
Per defecte �s ``No'', per� sin� necessiteu suport NIS i esteu molt preocupat per la seguretat en aquesta m�quina, podeu dir ``S�''.
A menys que hagueu respost ``S�'' a les contrasenyes MD5 el sistema us
preguntar� si voleu habilitar les contrasenyes shadow. Aquest �s un m�tode per
a fer al vostre sistema GNU/Linux una mica m�s segur. En un sistema sense
contrasenyes shadow, les contrasenyes es desen (encriptades) en un fitxer de
lectura per a tothom, /etc/passwd. Aquest ha de ser llegible per
tothom per a que qualsevol que tingui que accedir al sistema pugui fer-ho,
donat que aquest fitxer cont� informaci� vital de l'usuari, com per exemple,
com traduir els identificadors num�rics i noms de l'usuari. En conseq��ncia,
alg� podria imaginablement gravar el vostre fitxer /etc/passwd i
executar un atac de for�a bruta (force attack) (p.e. executant un test
autom�tic de totes les combinacions de contrasenyes possibles) per a intentar
determinar les vostres contrasenyes.
Si teniu les contrasenyes shadow habilitades, les contrasenyes seran desades en
/etc/shadow, amb lectura i escriptura nom�s per al root i de
lectura pel grup shadow. Per aix� mateix us recomanem que habiliteu les
contrasenyes shadow.
La reconfiguraci� del sistema de contrasenyes shadow podeu fer-la en qualsevol
moment amb el programa shadowconfig. Despr�s de la instal�laci�,
mireu /usr/share/doc/passwd/README.debian.gz per a m�s informaci�.
El compte root tamb� s'anomena super-usuari; �s un acc�s especial que ignorar� qualsevol restricci� de seguretat en el vostre sistema. El compte root sols haur� d'usar-se per a tasques d'administraci� del sistema i durant el m�nim de temps possible.
Qualsevol contrasenya que creeu hauria de tindre de 6 a 8 car�cters, combinant maj�scules i min�scules aix� com car�cters de puntuaci�. Mantingueu una especial cura amb la vostra contrasenya root, donat que aquest compte atorga molt de poder. Eviteu paraules de diccionari o usar informaci� personal susceptible de ser endevinada.
Si alg� us diu que necessita la vostra contrasenya root, sigueu extramadament precabut. Normalment no tindr�eu que donar-li la vostra contrasenya root a ning�, a menys de que estigueu administrant una m�quina amb m�s d'un administrador del sistema.
El sistema us preguntar� si desitgeu crear un compte d'usuari normal. Aquest compte tindria que ser el seu punt principal d'acc�s. No useu el compte root per a un us diari o per accedir personalment.
Per qu� no? B�, una ra� per a evitar l'us dels privilegis de root seria la facilitat amb la que podeu danyar irreparablement el sistema com a root. Un altre motiu seria la possibilitat de caure en el parany d'executar un programa cavall de Troya — aquest �s un programa que usa els aventatges del vostre super-usuari per a comprometre la seguretat del vostre sistema d'amagat. Qualsevol llibre d'administraci� de sistemes Unix cobrir� amb m�s detall aquest tema — considereu el llegir-ne un si aix� us �s nou.
Anomeneu al vostre compte com volgeu. Si el vostre vostre nom �s John Smith, podr�eu usar "smith", "john", "jsmith" o "js". Tamb� s'us demanar� pel nom complet d'aquest usuari i avans d'aix� una contrasenya.
Si despr�s de la instal�laci� desitgeu crear un nou compte d'usuari, useu el
comandament adduser.
Seguidament s'us preguntar� si voleu instal�lar la resta del sistema usant PPP. Si esteu instal�lant des d'un CD-ROM i/o esteu connectats directament a una xarxa, podreu dir ``No'' amb tota seguretat i saltar-vos aquesta secci�.
Si escolliu configurar PPP en aquest punt, s'executar� un programa anomenat
pppconfig. Aquest programa us ajudar� a configurar la vostra
connexi� PPP. Assegureu-vos de que quan s'us pregunti pel nom de la vostra
connexi� telef�nica l'anomeneu "provider".
Afortunadament, el programa pppconfig us guiar� a trav�s d'una
configuraci� de la connexi� PPP sense patiments. D'altra manera, si aquest no
us servis seguiu llegint aquesta secci� per a intruccions m�s detallades.
Per a configurar PPP, necessitareu con�ixer els conceptes b�sics de la
visualitzaci� i edici� en GNU/Linux. Per a veure fitxers podeu usar
more i zmore per a fitxers comprimits amb l'extensi�
.gz. Per exemple, per a veure el fitxer
README.debian.gz, escriviu en la consola zmore
README.debian.gz. El sistema base us proveeix dos editors:
ae el qual t� un us molt senzill per� no t� gaires
caracter�stiques i elvis-tiny que �s un cl� limitat de
vi. M�s tard probablement necessitareu instal�lar editors i
visualitzadors amb m�s caracter�stiques, com ara nvi,
less o emacs.
Editeu /etc/ppp/peers/provider i substitu�u
/dev/modem per /dev/ttyS# a on
# ser� el n�mero del vostre port s�rie. En Linux els ports s�rie
s'enumeren des de 0; el primer port s�rie ser� /dev/ttyS0 sota
Linux. La seg�ent passa ser� editar /etc/chatscripts/provider i
afegir-li el n�mero de tel�fon del vostre prove�dor, nom d'usuari i
contrasenya. Si us plau no esborreu la "\q" que precedeix a la
contrasenya. Doncs aix� elimina el que la contrasenya aparegui en els fitxers
de la bit�cola.
Molts prove�dors usen PAP o CHAP per a la seq��ncia d'entrada en comptes de
l'autentificaci� en mode de text. D'altres usen tots dos m�todes. Si el
vostre prove�dor requereix PAP o CHAP, necessitareu procedir d'una manera
diferent. Comenteu tot el que estigui a sota de la l�nia de marcatge (la que
comen�a per "ATDT") en /etc/chatscripts/provider,
modifiqueu /etc/ppp/peers/provider tal i com es descriu
anteriorment i afegiu user nom a on nom ser�
el vostre nom d'usuari del prove�dor amb el que us connecteu. Seguidament
editeu /etc/ppp/pap-secrets o /etc/ppp/chap-secrets i
entreu la vostra contrasenya.
Tamb� necessitareu editar /etc/resolv.conf i afegir-hi el nom del
vostre prove�dor i l'adre�a IP del seu servidor de noms (DNS). Les l�nies en
/etc/resolv.conf tenen el seg�ent format: nom_servidor
xxx.xxx.xxx.xxx a on les x s�n els n�meros de
l'adre�a IP. Opcionalment podeu afegir l'opci� usepeerdns al
fitxer /etc/ppp/peers/provider, per a activar la selecci�
autom�tica del servidor DNS apropiat, usant els valors que el servidor remot
generalment proveeix.
A menys que el vostre prove�dor tingui una seq��ncia diferent que la majoria de
ISP, ja heu finalitzat! Inicieu una connexi� PPP escrivint pon
com a root i monitoritzeu el proc�s usant el comandament plog.
Per a desconnectar-vos useu poff, altra vegada com a root.
Llegiu el fitxer /usr/share/doc/ppp/README.Debian.gz per a m�s
informaci� de com usar PPP en Debian.
Per a connexions est�tiques SLIP, necessitareu afegir el comandament
slattach (del paquet net-tools) en el
/etc/init.d/network. L'SLIP din�mic requereix al paquet
gnudip.
El principal m�tode que la gent usa per a instal�lar paquets als seus sistemes
�s mitjan�ant un programa anomenat apt-get, del paquet
apt.[4] Tot i aix�,
APT s'ha de configurar per a que s�piga d'on prendre els paquets. L'aplicaci�
d'ajuda que us assistir� en aquesta tasca s'anomena apt-setup.
La seg�ent passa del proc�s d'insta�laci� ser� per a dir-li a APT a on pot
trobar els altres paquets de Debian. Noteu que podeu tornar a executar aquesta
utilitat en qualsevol moment despr�s de la instal�laci� executant
apt-setup o editant manualment el
/etc/apt/sources.list.
Si arrenqueu des d'un CD-ROM oficial, llavors aquest CD-ROM hauria de ser configurat autom�ticament com la font per a apt. Notareu aix� donat que veureu que el CD-ROM est� sent escannegat i llavors us preguntar� si teniu cap altre CD-ROM per a configurar. Si teniu m�ltiples CD-ROM —i molta gent voldr�— llavors haur�eu de seguir endavant i escannegar-los un a un.
Per als usuaris sense un CR-ROM oficial, s'us oferiran una s�rie d'opcions de com Debian ha d'accedir als paquets: FTP, HTTP, CD-ROM o un sistema de fitxers local. Per als usuaris de CD-ROM, podeu escollir en aquesta passa quines altres fonts desitgeu afegir.
Haur�eu de saber que �s perfectament acceptable tindre diferents fonts de APT,
encara que siguin id�ntiques a l'arxiu de Debian. apt-get
escollir� autom�ticament el paquet amb la versi� m�s alta de totes les
disponibles. Per exemple, si teniu la font en HTTP i un CD-ROM,
apt-get tindria que usar autom�ticament el CD-ROM local quan sigui
possible i sols rec�rrer al HTTP si hi ha una versi� m�s nova disponible. Tot
i aix�, l'afegir fonts per a APT innecess�ries no �s una baona idea, donat que
far� mimbar la velocitat del proc�s de recerca de fitxers en la xarxa per a
obtindre les noves versions.
Si planegeu instal�lar la resta del sistema mitjan�ant la xarxa, l'opci� m�s com� �s seleccionar la font "http". El "ftp" tamb� s'accepta, per� tendeix a fer les connexions m�s lentament.
Seguidament s'us preguntar� si desitgeu tindre programari non-free. Aix� es
refereix a programari comercial o d'altre programari amb una llic�ncia que no
compleix els Principis del
programari lliure de Debian. Est� b� dir ``S�'', per� tindreu que
ser precabut a l'instal�lar aquest programari, ja que tindreu que assegurar-vos
de que l'useu dacord amb la seva llic�ncia.
La seg�ent passa durant la configuraci� de les fonts en la xarxa li direu al
apt-setup en quin pa�s viviu. Aquest configurar� la r�plica
oficial de Debian en la Internet mitjan�ant la vostra xarxa. Depenent del pa�s
que seleccioneu, us donar� una llista de les possibles m�quines. Generalment
�s millor escollir-ne una del principi de la llista, per� qualsevol funcionar�.
Si esteu instal�lant via HTTP, s'us preguntar� si voleu configurar el vostre servidor d'intercanvi (proxy). Aquest de vegades es requerit per la gent que est� darrera d'un tallafocs (firewall), en xarxes empresarials, etc.
Finalment es probar� la nova font de paquets de la xarxa. Si tot va b�, us preguntar� si voleu fer-ho una altra vegada amb alguna altra font de la xarxa.
Despr�s s'us demanar� si desitgeu instal�lar paquets amb el m�tode simple o d'una manera m�s fina amb el m�tode avan�at. Us recomenem que comenceu amb el m�tode simple donat que el m�tode avan�at el podreu executar en qualsevol moment.
Haurieu de saber que per a la instal�laci� simple, base-config
simplement invoca al programa tasksel. Per a la instal�laci�
avan�ada de paquets executar� el programa dselect. Qualsevol
d'aquests pot executar-se en qualsevol moment despr�s de la instal�laci� per a
instal�lar m�s paquets. Si cerqueu un paquet espec�fic una vegada la
instal�laci� s'hagi completat, simplement executeu apt-get install
paquet, a on paquet ser� el nom del paquet que
voleu instal�lar.
Si escolliu la instal�laci� "simple", sereu encaminats cap a
l'istal�lador de tasques (Task Installer - tasksel). Aquesta
t�cnica us oferir� unes configuracions de programari preseleccionades per
Debian. Sempre podeu escollir, paquet per paquet, el que desitgeu instal�lar
en la vostra nova m�quina. Aquest �s el prop�sit del programa
dselect descrit m�s avall. Per� pot ser una tasca molt laboriosa
amb gaireb� 7950 paquets disponibles en Debian!
Si primer heu habilitat algunes tasques i despr�s heu anat afegint alguns paquets individualment. Aquestes representaran un nombre de les diferents coses que voleu fer amb el vostre ordinador, com ara "un entorn d'escriptori", "desenvolupament en C" o un "servidor de fitxers".
Per a cada tasca, podeu resaltar-la i seleccionar "Informaci� de la tasca" per a veuren m�s informaci�. Aix� us mostrar� una explicaci� detallada i una llista dels paquets de programes inclosos per aquella tasca. Per tal de que planifiqueu el que us proposeu teniu una taula en Espai en disc necessari segons les tasques, Secci� 11.4 amb les mides aproximades.
Una vegada seleccionades les vostres tasques, seleccioneu "Acabar".
En aquest punt, s'executar� apt-get per a instal�lar els paquets
seleccionats. Noteu que sin� seleccioneu cap tasca, s'instal�laran els paquets
est�ndard o requerits que encara no estiguin ja presents en el sistema.
Aquesta funcionalitat ser� la mateixa que executar tasksel -s en la l�nia de
comandaments i actualment implica la desc�rrega d'uns 37M de fitxers. En cavat
s'us mostrar� el n�mero de paquets per a instal�lar i quants kilobytes
necessitareu descarregar.
Dels 7950 paquets disponibles en Debian, nom�s una petita part s�n coberts per
tasques ofertades pel instal�lador de tasques. Per a veure informaci� de m�s
paquets, useu apt-cache search cercar_cadena per als
ofertats per cercar_cadena (mireu la p�gina del manual
apt-cache(8)) o executeu dselect tal i com es descriu
tot seguit.
dselect
Si seleccioneu la selecci� de paquets "avan�ada", passareu al
programa dselect. Abans d'executar dselect es
requereix llegir el Tutorial de
dselect. dselect us permetr� seleccionar els
paquets que instal�lareu al vostre sistema. Quan executeu
dselect teniu que ser super-usuari (root).
Cadascun dels paquets que seleccioneu amb el tasksel i / o
dselect seran desempaquetats i llavors instal�lats segons un ordre
pels programes apt-get i dpkg. Si un programa en
particular necessita m�s informaci� de l'usuari, aquest us ho preguntar� en
l'eixida durant el proc�s, mostrant qualsevol dels errors de la instal�laci�
(fins i tot podria demanar-vos la confirmaci� d'errors, el qual us pevindr� de
la instal�laci� d'un paquet).
Despr�s d'haber instal�lat els paquets, s'us mostrar� l'indicatiu login. Entreu usant el nom i la contrasenya personals que v�reu seleccionar. El vostre sistema estar� llest per a usar.
Si sou un nou usuari i voleu explorar la documentaci� que estigui instal�lada en el vostre sistema un cop l'esteu usant. Actualment hi han diversos sistemes per a documentar-se, que treballen en integrar els diferents tipus de documentaci�. Hi han dos punts de partida.
La documentaci� que acompanya als programes s'instal�lar� en
/usr/share/doc/, en un subrirectori anomenat com el programa en
q�esti�. Per exemple, la APT User's Guide que �s una guia de com usar
apt per a instal�lar d'altres programes en el vostre sistema,
estar� localitzada en /usr/share/doc/apt/guide.html/index.html.
A m�s, de en les carpetes especials de la jerarquia en
/usr/share/doc/. Els Linux HOWTO (COM ES FA) s�n instal�lats en
format .gz, en /usr/share/doc/HOWTO/en-txt/ i
/usr/share/doc/HOWTO/en-txt/mini/. El
/usr/share/doc/HTML/index.html cont� un index navegable de la
documentaci� instal�lada per dhelp.
Un m�tode f�cil de veure aquests documents �s cd /usr/share/doc/ i escriure lynx seguit per un espai i un punt (el punt correspon al directori actual).
Tamb� podeu escriure info (comandament) o man (comandament) per a veure la documentaci� de molts dels comandaments disponibles des de l'indicatiu. L'escriure un comandament seguit de help us mostrar� un petit resum sobre l'us del comandament. Si el resultat d'un comandament mostra la informaci� resultant fora de la pantalla, escriviu | more despr�s del comadament per a indicar que els resultats facin una pausa abans de passar de llarg la part superior de la pantalla. Per a veure una completa llista de tots els comandaments disponibles que comencen per una certa lletra, escriviu la lletra i premeu dues vegades la tecla tab.
Per a una introducci� m�s completa a Debian i GNU/Linux, mireu
/usr/share/doc/debian-guide/html/noframes/index.html.
Instal�laci� de Debian GNU/Linux 3.0 per a SPARC
versi� 3.0.23, 15 May, 2002