Ens alegrem que t'hagis decidit a probar Debian i de ben segur trobar�s que la distribuci� Debian de GNU/Linux �s �nica. Debian GNU/Linux aporta l'alta qualitat del programari lliure d'arreu del m�n, integrat en un conjunt coherent. Creiem que descubrir�s que els seus resultats s�n, veritablement, quelcom m�s que una simple recopilaci�.
Aquest cap�tol proporciona una vista pr�via del projecte Debian i Debian GNU/Linux. Si ja coneixes la hist�ria del projecte Debian i de la distribuci� Debian GNU/Linux, pots passar tranquil�lament al seg�ent cap�tol.
Debian �s una organitzaci� totalment volut�ria, dedicada a desenvolupar
programari lliure i a promocionar els ideals de la Free Software Fundation
(Fundaci� pel programari lliure - FSF). El projecte Debian va comen�ar al
1993, quan Ian Murdock va distribuir una proposta als desenvolupadors del
programari per tal de contribuir a una distribuci� del programari completa i
coherent, basada en la nova versi� del nucli de Linux. Aquell petit grup de
dedicats entusiastes, que originalment van ser fundats per la Free Software Fundation sota
la filosofia de GNU, ha anat
creixent durant els anys fins a arribar a ser uns 800 desenvolupadors de
Debian.
Els desenvolupadors de Debian estan inmersos en diverses activitats, inclo�nt
la Web i el FTP, localitzant la gesti�, els
dissenys gr�fics, l'an�lisi legal sobre les lic�ncies del programari, la
documentaci� escrita, i per descomptat, el manteniment dels paquets del
programari.
Dins de l'inter�s de comunicar la nostra filosofia i d'atraure desenvolupadors que creguin en els principis que Debian defensa, el projecte Debian ha publicat alguns documents que recullen els nostres valors i serveixen com a guies del que ha de ser un desenvolupador de Debian:
Contracte
Social de Debian hi ha la declaraci� dels compromisos de Debian amb
la comunitat del programari lliure. Qualsevol que estigui d'acord amb
atenir-se al Contracte Social pot ser un mantenidor. Un
mantenidor pot introduir nou programari dins de Debian — el manteniment
del programari necessita del nostre criteri per ser lliure i els paquets
segueixen els nostres est�ndards de qualitat.
Principis
del programari lliure de Debian s�n unes declaracions clares i
concises sobre els criteris de Debian sobre el programari lliure. Els
Principis del programari lliure de Debian (DFSG) s�n un document important
envers el moviment del programari lliure i representa la creaci� de The Open Source
Definition (La definici� del codi font obert).
Manual de la
pol�tica de Debian �s una especificaci� general dels est�ndards de
qualitat del projecte Debian.
Els desenvolupadors de Debian tamb� estan implicats en d'altres projectes; alguns especificament de Debian i d'altres inclouen alguna o totes les comunintats de Linux. Alguns exemples s�n:
Linux Standard Base
(Base est�ndard de Linux - LSB) que �s un projecte dirigit a estandaritzar el
sistema b�sic de GNU/Linux, possibilitant en tercer lloc que als
desenvolupadors de programari i maquinari els fos m�s f�cil dissenyar els
programes i els dispositius controladors (drivers) per a Linux d'una forma
generalitzada, m�s enll� d'una distribuci� espec�fica de GNU/Linux.
Filesystem Hierarchy
Standard (Jerarquia est�ndard del sistema de fitxers - FHS), �s un
esfor� per estandaritzar la disposici� del sistema de fitxers de Linux. La FHS
permetr� als desenvolupadors concentrar els seus esfor�os en el disseny de
programes, sense haver de preocupar-se de com s'haur� d'instal�lar el paquet en
les diferents distribucions de GNU/Linux.
Debian Jr.
�s un projecte intern, que aspira a fer de Debian un valor segur amb
possibilitats pels nostres usuaris m�s joves.
Per m�s informaci� generalitzada sobre Debian, veure la Debian FAQ.
El projecte GNU ha desenvolupat un extens conjunt d'utilitats en programari lliure per a utilitzar-les amb les comercialitzacions Unix™ i amb Unix com a sistema operatiu similar a Linux. Aquestes utilitats permeten als usuaris realitzar una varietat de tasques que van des de les m�s mundanes (com ara copiar o esborrar fitxers) a les m�s complexes (com ara executar processadors de textos i programes compiladors o fer edicions sofisticades en una gran varietat de formats).
Un sistema operatiu consisteix en diversos programes b�sics que s�n necessaris per fer que l'ordinador pugui comunicar-se i rebre les instruccions dels usuaris; llegir o escriure dades als discs durs, les cintes i les impressores; controlar l'�s de la mem�ria; i executar altre programari. La part m�s important d'un sistema operatiu �s el nucli. Al sistema GNU/Linux, el nucli, com a component, �s Linux. La resta del sistema operatiu consisteix en altres programes, alguns d'ells escrits per o amb el projecte GNU. Com que el nucli Linux a�llat no forma un sistema operatiu, nosaltres preferim anomenar-lo "GNU/Linux" per a referir-se a sistemes que sovint s�n anomenats "Linux".
El primer nucli Linux v�
apareixer al 1991, quan un estudiant graduat de ci�ncies de la computaci�
anomenat Linus Torvalds va anunciar en el grup de not�cies de Usenet
comp.os.minix una nova versi� per reemplazar el nucli de Minix.
Veure la p�gina internacional de Linux Linux History Page.
Linus Torvalds continua coordinant els treballs de centenars de desenvolupadors
amb l'ajuda d'uns quants col�laboradors de confian�a. Hi ha un excel�lent
resum semanal de les discussions sobre el nucli Linux a la llista
de correu de Kernel
Traffic. Tamb� podreu trobar m�s informaci� en la llista de correu
linux-kernel en la linux-kernel mailing list FAQ.
La combinaci� de la filosofia i metodologia Debian amb les utilitats de GNU, el nucli Linux i altre programari lliure important, comformen una distribuci� �nica anomenada Debian GNU/Linux. Aquesta distribuci� �s composta per una gran quantitat de paquets de programari. Cada paquet de la distribuci� t� executables, scripts, documentaci�, informaci� de la configuaraci�, aix� com un mantenidor que �s el principal responsable de mantenir-lo actualitzat, analitzar i reparar els errors de programaci�, i de comunicar-se amb els elaboradors del paquet de programari. La nostra enorme base d'usuaris, combinada amb el nostre sistema de seguiment d'errors, comporta que els errors siguin r�pidament localitzats i depurats.
L'atenci� de Debian als detalls ens permet produir una distribuci� estable, ampliable i d'alta qualitat. Les instal�lacions poden ser f�cilment configurades per a dur a terme diferents papers, des de muntar tallafocs pels centres de treball cient�fics a servidors de xarxa d'alta qualitat.
La caracter�stica que m�s diferencia Debian d'altres distribucions GNU/Linux �s el seu sistema de manteniment de paquets. Aquestes utilitats donen a l'administrador d'un sistema Debian el control total sobre els paquets instal�lats en el sistema, inclo�nt-hi la possibilitat d'instal�lar un �nic paquet o d'actualitzar totalment el sistema operatiu. Els paquets individuals tamb� es poden actualitzar. Podeu establir en el sistema de manteniment de paquets quin programari us heu compilat vosaltres mateixos i les depend�ncies que t�.
Per protegir el vostre sistema contra "troyans" i d'altres programaris perjudicials, els servidors de Debian verifiquen que els paquets pujats procedeixin dels mantenidors de Debian registrats. Els empaquetadors de Debian tamb� tenen cura de configurar els seus paquets de forma segura. Quan apareixen problemes de seguretat als paquets en circulaci�, normalment les reparacions estan disponibles molt aviat. Amb unes simples opcions d'actualitzaci� de Debian, les reparacions de seguretat es poden descarregar i instal�lar autom�ticament a trav�s d'internet.
La primera i millor forma d'obtenir el perm�s per a utilitzar el vostre sistema
Debian GNU/Linux i poder-vos comunicar amb els desenvolupadors de Debian, �s a
trav�s d'algunes llistes de correu mantenides pel projecte Debian (n'hi ha m�s
de 90 en aquest lloc). El m�s f�cil per a subscriures en una o m�s d'aquestes
llistes �s visitant la P�gina de subscripcions a
la llista de correu de Debian i emplenar el formulari que hi
trobareu.
Debian GNU/Hurd �s un sistema de GNU de Debian que reempla�a el nucli monol�tic de Linux amb el GNU Hurd — un conjunt de servidors funcionant al nivell m�s alt del micronucli (microkernel) GNU Mach. El Hurd encara no est� a punt i no �s recomanable utilitzar-lo en el dia a dia, per� el treball continua. Actualment el Hurd nom�s est� desenvolupat per a l'arquitectura dels i386, encara que l'adaptaci� a d'altres arquitectures far� quan el sistema siga m�s estable.
Per m�s informaci�, aneu a la p�gina del port de Debian
GNU/Hurd i a la llista de correu debian-hurd@lists.debian.org.
Per obtindre informaci� sobre com descarregar-vos la Debian GNU/Linux des de la
Internet o quins CD Debian autoritzats poden ser comprats, mireu en la p�gina de distribuci�. La
llista de r�pliques de
Debian cont� un complert conjunt de les r�pliques autoritzades de
Debian.
Debian pot ser f�cilment actualitzat despr�s de la seva instal�laci�. El proc�s d'instal�laci� pot ajudar-vos a configurar el sistema per tal que pugueu fer les actualitzacions, si fos necessari, quan aquest ja es trobi completament instal�lat.
Aquest document es revisa constantment. Segurament volgueu comprovar la
p�gina de Debian
3.0 per a alguna informaci� d'�ltima hora sobre la distribuci� 3.0
del sistema Debian GNU/Linux. Les versions actualitzades d'aquest manual
d'instal�laci� tamb� estaran disponibles en les p�gines oficials del
Manual d'Instal�laci�.
Aquest document vol servir com a manual pels usuaris novells de Debian. Intenta fer poques suposicions a sobre del vostre nivell d'especialitzaci�. Tanmateix, suposem que teniu uns coneixements generals de com funciona el maquinari en el vostre ordinador.
Els usuaris experimentats tamb� poden trobar refer�ncies i informacions interesants en aquest document, que inclou; l'espai m�nim necessari, detalls sobre el suport de maquinari pel sistema d'instal�laci� Debian, entre d'altres. I animem als usuaris experts a retornar sobre aquest document.
En general, aquest manual segueix un fil conductor, que us guiar� a trav�s del proc�s d'instal�laci� des del comen�ament fins a la f�. Aqu� hi han els passos per a instal�lar Debian GNU/Linux i les seccions d'aquest document que correlacionen cada passa:
tasksel per
a instal�lar grups de paquets a l'ordinador en forma de "tasques",
dselect els selecciona individualment des d'una llarga llista o
apt-get per a instal�lar-los individualment si sabeu el nom del
paquet.
Quan ja tingueu el vostre sistema instal�lat, podreu llegir Primeres passes i des d'on comen�ar, Cap�tol 9. Aquest cap�tol explica on buscar per trobar m�s informaci� a sobre de Unix i Debian, i com reempla�ar el vostre nucli. Si desitgeu crear el vostre propi mecanisme d'instal�laci�, haur�eu de llegir Informaci� t�cnica sobre els disquests d'arrencada, Cap�tol 10.
Per a finalitzar, la informaci� sobre aquest document i com contribuir a fer-lo m�s accessible en Administratiu, Cap�tol 12.
Aquest document est� encara en forma d'esborrany. Se sap que �s incomplet i segurament cont� errades, problemes gramaticals i d'altres. Si observeu les paraules "FIXME" (AJUDA) o "TODO", podeu estar segurs que sabem que aquesta secci� �s incompleta. Com sempre, requereix de cr�tiques (el comprador haur�a d'anar amb cura). Qualsevol ajuda, sugger�ncia i especialment, informaci� addicional, ser� benvinguda.
Les versions en proc�s d'aquest document es poden trobar a http://www.debian.org/releases/woody/sparc/install.
All� hi trobareu una llista de les diferents arquitectures i llenguatges per a
les que aquest document est� disponible.
La font tamb� est� a disponibilitat p�blica; busqueu m�s informaci� referent a
com contribuir-hi en Administratiu, Cap�tol
12. Agrairem sugger�ncies, comentaris, informaci� addicional i avisos
d'errors (bugs) (utilitzeu el paquet boot-floppies, per� primer
assegureu-vos que no s'hagi avisat ja de l'error).
Segur que ja heu llegit alguna cosa sobre les llic�ncies que venen amb la majoria del programari comercial — normalment diuen que nom�s podeu utilitzar una c�pia del programari en un �nic ordinador. La llic�ncia del sistema Debian GNU/Linux no �s del tot aix�. Us animem a posar una c�pia de Debian GNU/Linux en cada ordinador de la vostra escola o lloc de treball. Deixeu el vostre medi d'instal�laci� als vostres amics i ajudeu-los amb la instal�laci� als seus ordinadors! Podeu fer centenars de c�pies i vendre-les — encara que amb unes poques restriccions. La vostra llibertat per instal�lar i utilitzar el sistema ve donada directament des de Debian al basar-se en programari lliure.
Anomenar-se programari "lliure" no significa que el programari no tingui copyright i no vol dir que els CD que contenen aquest programari hagin de ser distribu�ts gratu�tament. Programari lliure, en part, vol dir que les llic�ncies dels programes individuals no requereixen que pagueu pel privilegi de distribuir o utilitzar-los. El programari lliure tamb� comporta que no nom�s qualsevol el pot ampliar, adaptar i modificar, sin� que tamb� en pot distribuir el resultant d'aquests canvis.[1]
Alguns dels programes del sistema estan sota la llic�ncia de GNU Llic�ncia P�blica General (General Public License), sovint anomenada simplement "la GPL". La GPL requereix que deixeu el codi font dels programes sempre disponible quan distribu�u una c�pia bin�ria del programa; amb aquesta condici� de la llic�ncia s'assegura que qualsevol usuari pugui modificar el programari. Degut a aquesta condici�, el codi font de tots aquests programes estar� disponible al sistema Debian.[2]
Hi ha algunes formes m�s de declaracions de copyright i de llic�ncies de programari utilitzades en els programes de Debian. Podeu trobar els copyrights i les llic�ncies per a cada paquet instal�lat en el vostre sistema mirant el fitxer /usr/share/doc/nom_del_paquet/copyright un cop el tingueu instal�lat.
Per m�s informaci� sobre les llic�ncies i com es decideix a Debian si un
programari compleix les caracter�stiques per ser incl�s en una distribuci�
oficial, mireu els Principis del
programari lliure de Debian.
El punt legal m�s important �s que aquest programari no t� garanties. Els programadors que han creat aquest programari ho fan per beneficiar a la comunitat. No �s tenen garanties en vers d'un �s concret del programari. D'altra banda, com que el programari �s lliure, vosaltres teniu la possibilitat de modificar aquest programari per adecuar-lo a les vostres necessitats — i disfrutar dels beneficis dels canvis fets per d'altres que han ampliat el programari a la seva manera.
Instal�laci� de Debian GNU/Linux 3.0 per a SPARC
versi� 3.0.23, 15 May, 2002